NO SÓN VÀLIDES LES ANOTACIONS

ENGLISH COMING SOON>>

La relació amb els papers del dia a dia inspira aquesta serie que va començar amb [Avenç]. En aquesta obra, que consta de set peces, es parteix d'una acció ben simple: obrir un compte corrent per estalviar paraules i establir normes a l'hora de fer els ingressos. Les vivències quotidianes i les dates significatives al llarg dels mesos tenen reflex en les paraules escollides com a dipòsit.

Parteix de una hipòtesi: si estalviem diners per quan haguem de tindre menester, potser també podriem estalviar paraules per quan les necessitem. De manera que es posa en paral·lel l'intangible de la poesia i dels apunts bancaris.

Donades les circumstàncies actuals, on la font de la crisi actual semblen ser les entitats bancàries i les seves pràctiques, infiltrar poesía en els seus comptes és tot un acte subversiu, una mordaç acció de revolta poètica amb els seus mateixos mecanismes. Cada visita al banc, cada ingrés de paraula, cada actualització de llibreta, resulta ser una inversió del codi, una invasió subtil per capgirar el sistema.

Després de les múltiples fusions d'entitats van aparèixer altres formats de paperassa i normes, i precisament en una nova llibreta hi havia imprés el peu de pàgina amb una "nota important" que va incitar a, contrariament al que indicava, inserir anotacions sobre les seves pàgines. Automàticament aquestes notes no són vàlides, com semblen no ser-ho en el món real les més sanes obvietats.

Allò immaterial, com són els sentiments, és precisament el que pot envair en la més flagrant contradicció aquell lloc reservat a la fredor numèrica. Si l’espai simbòlic del poder és inundat amb l'ús de la paraula, la bellesa i la poesia, potser les xifres podràn arribar a ser més humanes.

Nota important...
Full de llibreta d'estalvis mecanografiada. Sèrie de la pàgina II a la IIIIIII. 24 x 30 x 3 cm cada una.