HIVERN DE LA POESIA

ENGLISH>>

CASTELLANO>>

Com si d'un joc es tractés, obro un COMPTE CORRENT PER ESTALVIAR PARAULES i estableixo normes a l'hora de fer els ingressos. Les vivències quotidianes i les dates significatives al llarg dels mesos tenen reflex en les paraules escollides com a dipòsit. Cada lletra suma un euro, altres signes mig més. En els càrrecs, on la mancança és fa més evident, cada lletra resta fins a set euros. L'última pàgina de la llibreta, que té un total de set, queda amb l'últim apunt incomplet i amb la quantitat simbòlica de la precarietat. Les limitacions del codi bancari es transformen en possibilitats, i una acció rutinària es converteix en acció poètica.

[Avenç]
Llibreta d'estalvis amb apunts bancàris. Sèrie de la pàgina 1 a la 7. 50 x 38 x 8 cada una.

La motivació principal va vindre arran del sentiment de vulnerabilitat que el desamor pot provocar. La sensació de trobar-se en la més absoluta indigència emocional, a la intempèrie, desprotegida. És fa palesa la necessitat d'un bon cabdal de belles paraules com a suport afectiu, un remanent de caliu que aculli i reconforti, un recurs a la poesia que il·lumini el camí…

I d'aquí la HIPÒTESI: si estalviem diners per quan haguem de tindre menester, potser també podriem estalviar paraules per quan les necessitem?

En el fons és una trampa que posa en paral·lel l'intangible de la poesia i dels apunts bancaris. Hi ha sarcasme en aquest fet, en la necessitat de la nostra recerca de seguretat, de recurs —tal volta patológic— a la previsió, perquè aventurem contingències i pensem que les sortejarem amb unes xifres de més al banc, que tal volta poden ser tant volàtils com uns escrits mecànics en una llibreta d'estalvis. Perquè, de sobte, hi ha fets que ho trasbalssen tot.

Acaba èssent una crítica al sistema establert. Donades les circumstàncies actuals, on la font de la crisi actual semblen ser les entitats bancàries i les seves pràctiques, infiltrar poesía en els seus comptes és tot un acte subversiu, una mordaç acció de revolta poètica amb els seus mateixos mecanismes. Cada visita al banc, cada ingrés de paraula, cada actualització de llibreta, resulta ser una inversió del codi, una invasió subtil per capgirar el sistema.

Allò immaterial, com són els sentiments, és precisament el que pot envair en la més flagrant contradicció aquell lloc reservat a la fredor numèrica. SI L’ESPAI SIMBÒLIC DEL PODER ÉS INUNDAT AMB L'ÚS DE LA PARAULA, LA BELLESA I LA POESIA, POTSER LES XIFRES PODRÀN ARRIBAR A SER MÉS HUMANES.

[Aquesta peça ha estat seleccionada i premiada pel jurat de la Biennal de Valls Premi Guasch-Coranty.]