UN MÓN (DE LLUM) RERA LES PARAULES, per Cèlia del Diego Thomas

ENGLISH COMING SOON>>

"La foscor inunda l’espai de la Capella de Sant Roc en una intervenció on, curiosament, la claror és una de les protagonistes. La llum, els fars (o lluernes) d’on aquesta emergeix amb la seva capacitat alhora orientadora i enlluernadora; i les paraules que, alliberades del text que les contenia, projecten ombres xineses als murs de la capella a mode de frescos improvisats.

Mar Arza deslliga les paraules dels llibres en què intervé en tant que proveïdors d’una lectura lineal preconcebuda, retallant-les, modificant-les, enganxant-les, enfilant-les… per, bé assenyalar els buits dins les pròpies pàgines, bé proposar una acurada reconstrucció dels mots extrets en nous contexts. A més a més, fa uns anys i amb la instal·lació …letterscape… (with gleanings by the way), va introduir per primera vegada la llum a les seves creacions. I és aquesta inquietud d’il·luminar el text, il·lustrar-lo, acolorir-lo, acompanyar-lo o reinterpretar-lo la que emparella el seu treball a aquell que els il·luminadors de manuscrits realitzaven als scriptoriums medievals. Una línia que recentment ha reprès a …tempos… (nocturno), Del instante en los ojos nada… o bé a la present intervenció.

Lluerna Ulls presenta dos ulls que il·luminen l’absis de la capella des de dues publicacions homònimes titulades Llibre de meravelles. Les històries que narren els autors sorgeixen, en ambdós casos, del periple individual dels seus respectius protagonistes: d’una banda, en Fèlix de Ramon Llull -un pelegrí a la recerca de la veritat i l’ordre diví de la creació- i, per l’altra, el propi Vicent Andrés Estellés -l’autor i les seves vivències de joventut durant la guerra i la crua postguerra-. Així doncs, el cel, Déu i els àngels lul·lians es confronten amb la fam, la mort i la misèria relatades pel valencià en un acarament on allò celestial i allò mundà entren en diàleg. Però, en “Lluerna Ulls” presenciem alhora el naixement d’una nova figura que es suma a la llarga tirallonga de personatges fantàstics que poblen la mitologia castellonenca. Al costat dels populars Bufa Núvols, Arranca Pins o Traga Pinyols, Lluerna Ulls personifica la mirada serena que ens esguarda des de la foscor per guiar-nos a nosaltres que, com els personatges dels llibres, ens movem per l’espai cercant l’origen de la llum. Dos llibres esventrats oferint les seves pàgines convertides, ara, en encenalls abrasats a punt d’irrompre en flames davant dels nostres, d’ulls. Ulls enlluernats per la intensitat de la resplandor que ens n’entorpeix la lectura.

Escultora de paraules, una vegada més les descús pacientment dels seus relats originals per embastar amb elles noves significacions conceptuals, verbals, plàstiques; i, d’aquesta manera, amb la seva no-escriptura, rescriure els llibres que manipula tot creant la darrera de les seves exquisides i poètiques intervencions."